dimecres, 16 de març de 2011

Control

És el sisè disc de dept., va sortir a la venda aquest passat 22 de Febrer.
El disseny, tant del disc com de la web, l'ha realitzat el meu estimat Àlex Carmona, a més de les fotos promocionals del grup. =:)
No he trobat cap crítica del disc prou bona, així que he decidit fer la meva pròpia crítica, des del meu humil, i potser subjectiu punt de vista... 

Control és un treball que segueix la línia dept., és a dir, cada disc que treuen és millor, però mai deixa de banda l'essència del grup.
Hi ha cançons per tots els gustos,
"No diguis mai" més comercial, seguint la línia de "més senzill" del disc "equilibri" (música global, 2007), o "quan et miro als ulls" del disc "X" (música global, 2009).
"Navegant pel món", una cançó introspectiva i relaxant (que és el primer senzill del control) 
"Dignitat" que ens recorda que en molts casos aquesta societat és el que no té respecte el món on vivim.
"Recordo un lloc" un mig temps que fomenta l'optimisme i el bon rotllo. 
"Acostumat", una oda a fer allò que ens agrada i del que n'estem orgullosos (en aquest cas la música). 
"A cada pas" és un tema tranquil, que com el seu nom indica, es pot interpretar que parla d'avançar en la vida amb força. 
"Esclaus" d'essència rockera, tot i que en el tema (o estribillo, perquè ens entenguem) que normalment és el lloc on el rock esclata, en aquesta cançó passa justament el contrari, i baixa la intensitat. Hi ha un tros que recorda a "fum", del disc "Equilibri".
"Ja no controlem" és, pel meu gust, una de les millors cançons del disc (i des d'aquí faig una crida perquè la toquin en directe, perquè s'ho val) molt de rock, i l'argument semblant al de dignitat, però més encarat a l'evolució de l'ésser humà cap a l'anhel de poder deixant de banda les habilitats socials, segons diu "poc a poc anem desfent el que ens fa ser persones".
"Volaré per tornar a caure" una balada que parla de la part més interior de la persona, dels instants de reflexió,  i dins d'aquests les preocupacions, sensacions o imaginacions que en puguin sorgir.
"Karma" una altra cançó en la línia del rock, que no sabria definir de què parla, però diria que és una crida a revelar-se, i deixar d'actuar com la societat vol ja que si ho fas tampoc reps res de bo a canvi. (De fet, definir el tema del que tracta és una tasca realment difícil en gairebé totes les cançons de dept., ja que pots interpretar-les de moltes maneres, però mai tenen un significat clar i fix... És una part de la màgia de dept., també!).

I finalment, la cançó que tanca el disc porta per nom "Com només un somriure" i és un mig temps que remarca la imporància de rebre un somriure, una paraula, una mirada d'una persona estimada. I sí, és ideal per tancar-lo deixant a l'oient, com la mateixa canço diu, amb un somriure i una bona dosi de bon rotllo.

I tu, ja tens el control?!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada