dilluns, 24 de gener de 2011

Polseres vermelles

Acabo de veure el primer capítol de la nova sèrie de tv3. Impressionant, m'ha encantat. Una sèrie sobre les ganes de viure, la superació i el bon humor. A més, amb una banda sonora amb música en català, i on la majoria de cançons (de moment) són dels nostres veïns de la Garrotxa.
Segur que serà un èxit! No us la perdeu aquesta nit! I si no podeu esperar, aquí us deixo l'enllaç del capítol.


http://www.tv3.cat/videos/3321430/Polseres-vermelles---Cap-1


divendres, 14 de gener de 2011

No sé pas... porto un mes amb un mal de panxa que no se m'acaba de curar, però és que hi ha dies que estic perfectament i altres que no puc ni sortir de casa... avui n'és un, i de fet he estat tota la setmana així.
El metge em diu que faci dieta, i que em prengui un protector d'estòmac... però estic igual que sempre, i fins i tot pitjor, perquè tanta dieta fa que no doni al meu cos els nutrients necessaris i encara em trobi més cansada (et pots fer moltes pel·lis quan tens temps per pensar!! jaja).
En fi, potser hauré de fer com aquell cargolet del conte, i prendre'm una sopeta de poliol!!

diumenge, 9 de gener de 2011

Llei de prevenció del tabaquisme

Ahir vam anar a sopar a un bar on per fi vam poder menjar sense haver de respirar el fum del tabac.
La situació era estranya, però grata. Costa de creure que després de tant temps fumant passivament, d'un dia per l'altre deixis de fer-ho... això sí, malauradament dels concerts no puc dir el mateix, ja que després vam anar-ne a un, i el que semblava en un principi que seria un concert sense fum va acabar éssent un pavelló més ple de boira que mai... ja ho diuen que allò prohibit es torna temptador... quan un comença a fer dissimuladament allò que no pot, algú altre ho veu i pensa: "Si ell ho fa jo també" i allò acaba éssent un no parar.
En fi, a veure si d'aquí en endavant es respecta una mica més aquest cartellet o es controla una mica més la cosa, que som molts els que patim les conseqüències de la poca empatia de la majoria dels fumadors cap als no fumadors.

divendres, 7 de gener de 2011

Després de reis

Avui molts han començat de nou la rutina, entre els que m'hi incloc en un 50%... jo només he tornat a l'escola, i això només ha estat una petita prova perquè la tornada real no se'm faci gaire dura.
Avui els pocs nens que han vingut al col·legi ens han explicat què els hi havien portat els reis, i fins i tot algun d'ells portava algun dels regals per ensenyar-lo als companys de classe. A més hem obert els regals que també hi havia a l'aula.
Veure les cares d'il·lusió dels nens i la seva innocència no té preu... és una experiència que penso que tots els infants han de viure siguin d'aquí o de fora, segueixin una religió o una altra, i tinguin la cultura que tinguin. És fantàstica i molt màgica.
Per altra banda em pregunto: És aquesta tradició una manera d'impulsar al consumisme des de ben petits?


dijous, 6 de gener de 2011

Avui començo el blog, però no em vull allargar massa obrint-lo i donant-li la benvinguda ni res d'això, ja sap que és benvingut... així que prefereixo anar al gra... què, palante no?
Avui vull explicar que és el dia de reis, i que no m'ha tocat la loteria del nen, això sí, fa 9 anys sí que em va tocar, i no precisament en forma de diners. La matinada de reis, quan els infants ja quasi estan desperts i expectants per obrir els seus regals, jo vaig rebre un regal molt especial... en Daniel.
L'alegria era doble, primer perquè perquè era el fill del meu cosí i segon perquè era el primer cosinet, nét i nebot de la família i això ens omplia d'il·lusió a tots.
Després de 9 anys, i boniques i terribles experiències, ara en Daniel ja és tot un homenet, que no veig tant com voldria però que m'estimo tant o més que el primer dia que va arribar al món, aquell 6 de Gener del 2002.

En Daniel amb la seva moto quan tenia 5 anyets.