diumenge, 1 de maig del 2011

És la nena més gran dels petits de la família. Un any i  gairebé 5 mesos més tard de que naixés en Daniel va arribar la Jana a la família, el 30 d'Abril del 2003... buf, com passa el temps, perquè d'això ja en fa 8 anys, i jo en aquella època tot just començava l'institut (i quan me n'adoni serà ella la que hi anirà!!) Doncs sí, el temps passa tant depressa que me'n faig creus...encara recordo el dia que la vaig veure per primera vegada, al molí de la vall de Bianya, tot esquivant l'oca per entrar a la casa (jajaja), la Jana era tant petiteta que semblava una nina de porcellana, que s'havia d'agafar amb cura per no trencar-la! Fins i tot recordo que vaig sortir al pati (vigilant completament a l'oca, de nou jajaja) i em vaig anar a gronxar al gronxador que havia fabricat algú a un arbre del costat del riu... :) I poc temps després va néixer la Irun, la seva germaneta!! (però quan toqui ja li dedicaré una entrada sencera, també :p)
Les coses han canviat molt des de llavors, hi han hagut moments molt bons i moments terribles que han comportat situacions molt difícils que ho han capgirat tot. Tot i així el temps va passant i ella es fa gran, ara és una nena guapíssima, moreneta, amb el cabell negre i uns ulls molt expressius, i el que em sap més greu és que m'he perdut molts moments amb ella perquè la veig comptades vegades. El que està clar, però, és que l'estimo moltíssim :)

La Jana i en Daniel, l'any 2007

dimecres, 16 de març del 2011

Control

És el sisè disc de dept., va sortir a la venda aquest passat 22 de Febrer.
El disseny, tant del disc com de la web, l'ha realitzat el meu estimat Àlex Carmona, a més de les fotos promocionals del grup. =:)
No he trobat cap crítica del disc prou bona, així que he decidit fer la meva pròpia crítica, des del meu humil, i potser subjectiu punt de vista... 

Control és un treball que segueix la línia dept., és a dir, cada disc que treuen és millor, però mai deixa de banda l'essència del grup.
Hi ha cançons per tots els gustos,
"No diguis mai" més comercial, seguint la línia de "més senzill" del disc "equilibri" (música global, 2007), o "quan et miro als ulls" del disc "X" (música global, 2009).
"Navegant pel món", una cançó introspectiva i relaxant (que és el primer senzill del control) 
"Dignitat" que ens recorda que en molts casos aquesta societat és el que no té respecte el món on vivim.
"Recordo un lloc" un mig temps que fomenta l'optimisme i el bon rotllo. 
"Acostumat", una oda a fer allò que ens agrada i del que n'estem orgullosos (en aquest cas la música). 
"A cada pas" és un tema tranquil, que com el seu nom indica, es pot interpretar que parla d'avançar en la vida amb força. 
"Esclaus" d'essència rockera, tot i que en el tema (o estribillo, perquè ens entenguem) que normalment és el lloc on el rock esclata, en aquesta cançó passa justament el contrari, i baixa la intensitat. Hi ha un tros que recorda a "fum", del disc "Equilibri".
"Ja no controlem" és, pel meu gust, una de les millors cançons del disc (i des d'aquí faig una crida perquè la toquin en directe, perquè s'ho val) molt de rock, i l'argument semblant al de dignitat, però més encarat a l'evolució de l'ésser humà cap a l'anhel de poder deixant de banda les habilitats socials, segons diu "poc a poc anem desfent el que ens fa ser persones".
"Volaré per tornar a caure" una balada que parla de la part més interior de la persona, dels instants de reflexió,  i dins d'aquests les preocupacions, sensacions o imaginacions que en puguin sorgir.
"Karma" una altra cançó en la línia del rock, que no sabria definir de què parla, però diria que és una crida a revelar-se, i deixar d'actuar com la societat vol ja que si ho fas tampoc reps res de bo a canvi. (De fet, definir el tema del que tracta és una tasca realment difícil en gairebé totes les cançons de dept., ja que pots interpretar-les de moltes maneres, però mai tenen un significat clar i fix... És una part de la màgia de dept., també!).

I finalment, la cançó que tanca el disc porta per nom "Com només un somriure" i és un mig temps que remarca la imporància de rebre un somriure, una paraula, una mirada d'una persona estimada. I sí, és ideal per tancar-lo deixant a l'oient, com la mateixa canço diu, amb un somriure i una bona dosi de bon rotllo.

I tu, ja tens el control?!

dimecres, 2 de març del 2011

Aina

Aquest dissabte 26, la meva cosineta Aina va fer un anyet.
Porto 2 anys estudiant el desenvolupament infantil, perquè ara aparegui ella, i em tiri totes les teories per terra!! Amb 9 mesos ja caminava, abans de l'any ja juga al joc simbòlic... és una crack!! li deu venir de família, modèstia a part :p
L'Aina va néixer un dia que jo era a Manresa, on vaig anar a veure els dept. Un any després, jo continuava a Manresa, no perquè m'hi hagués passat un any sencer (xist!) sinó pel mateix motiu que l'any anterior, concert de dept. (i a més presentant el nou disc, però ja en parlaré un altre dia :p)
En fi, que la petitona de la familia ja té un anyet, i jo l'he vist poquíssim i és el que em sap més greu :(

Però quina nena tan guapa!!!

dilluns, 24 de gener del 2011

Polseres vermelles

Acabo de veure el primer capítol de la nova sèrie de tv3. Impressionant, m'ha encantat. Una sèrie sobre les ganes de viure, la superació i el bon humor. A més, amb una banda sonora amb música en català, i on la majoria de cançons (de moment) són dels nostres veïns de la Garrotxa.
Segur que serà un èxit! No us la perdeu aquesta nit! I si no podeu esperar, aquí us deixo l'enllaç del capítol.


http://www.tv3.cat/videos/3321430/Polseres-vermelles---Cap-1


divendres, 14 de gener del 2011

No sé pas... porto un mes amb un mal de panxa que no se m'acaba de curar, però és que hi ha dies que estic perfectament i altres que no puc ni sortir de casa... avui n'és un, i de fet he estat tota la setmana així.
El metge em diu que faci dieta, i que em prengui un protector d'estòmac... però estic igual que sempre, i fins i tot pitjor, perquè tanta dieta fa que no doni al meu cos els nutrients necessaris i encara em trobi més cansada (et pots fer moltes pel·lis quan tens temps per pensar!! jaja).
En fi, potser hauré de fer com aquell cargolet del conte, i prendre'm una sopeta de poliol!!

diumenge, 9 de gener del 2011

Llei de prevenció del tabaquisme

Ahir vam anar a sopar a un bar on per fi vam poder menjar sense haver de respirar el fum del tabac.
La situació era estranya, però grata. Costa de creure que després de tant temps fumant passivament, d'un dia per l'altre deixis de fer-ho... això sí, malauradament dels concerts no puc dir el mateix, ja que després vam anar-ne a un, i el que semblava en un principi que seria un concert sense fum va acabar éssent un pavelló més ple de boira que mai... ja ho diuen que allò prohibit es torna temptador... quan un comença a fer dissimuladament allò que no pot, algú altre ho veu i pensa: "Si ell ho fa jo també" i allò acaba éssent un no parar.
En fi, a veure si d'aquí en endavant es respecta una mica més aquest cartellet o es controla una mica més la cosa, que som molts els que patim les conseqüències de la poca empatia de la majoria dels fumadors cap als no fumadors.

divendres, 7 de gener del 2011

Després de reis

Avui molts han començat de nou la rutina, entre els que m'hi incloc en un 50%... jo només he tornat a l'escola, i això només ha estat una petita prova perquè la tornada real no se'm faci gaire dura.
Avui els pocs nens que han vingut al col·legi ens han explicat què els hi havien portat els reis, i fins i tot algun d'ells portava algun dels regals per ensenyar-lo als companys de classe. A més hem obert els regals que també hi havia a l'aula.
Veure les cares d'il·lusió dels nens i la seva innocència no té preu... és una experiència que penso que tots els infants han de viure siguin d'aquí o de fora, segueixin una religió o una altra, i tinguin la cultura que tinguin. És fantàstica i molt màgica.
Per altra banda em pregunto: És aquesta tradició una manera d'impulsar al consumisme des de ben petits?


dijous, 6 de gener del 2011

Avui començo el blog, però no em vull allargar massa obrint-lo i donant-li la benvinguda ni res d'això, ja sap que és benvingut... així que prefereixo anar al gra... què, palante no?
Avui vull explicar que és el dia de reis, i que no m'ha tocat la loteria del nen, això sí, fa 9 anys sí que em va tocar, i no precisament en forma de diners. La matinada de reis, quan els infants ja quasi estan desperts i expectants per obrir els seus regals, jo vaig rebre un regal molt especial... en Daniel.
L'alegria era doble, primer perquè perquè era el fill del meu cosí i segon perquè era el primer cosinet, nét i nebot de la família i això ens omplia d'il·lusió a tots.
Després de 9 anys, i boniques i terribles experiències, ara en Daniel ja és tot un homenet, que no veig tant com voldria però que m'estimo tant o més que el primer dia que va arribar al món, aquell 6 de Gener del 2002.

En Daniel amb la seva moto quan tenia 5 anyets.