Avui els pocs nens que han vingut al col·legi ens han explicat què els hi havien portat els reis, i fins i tot algun d'ells portava algun dels regals per ensenyar-lo als companys de classe. A més hem obert els regals que també hi havia a l'aula.
Veure les cares d'il·lusió dels nens i la seva innocència no té preu... és una experiència que penso que tots els infants han de viure siguin d'aquí o de fora, segueixin una religió o una altra, i tinguin la cultura que tinguin. És fantàstica i molt màgica.
Per altra banda em pregunto: És aquesta tradició una manera d'impulsar al consumisme des de ben petits?
Jo respondria que no, que no ho és :) aquells que s'immergeixen en el consumisme, ho farien igual sense el Nadal. És molta la gent que utilitza el Nadal com a excusa per a comprar allò que fa temps que necessita però mai no es permet el luxe de regalar-se, no com a època de gastar i gastar per tot el que li vingui de gust.
ResponElimina(digo yo!)
Sigui com sigui... per aquells que tenen nens petits a prop, molt sovint segur que també és una excusa per donar-los il·lusió. De fet, a mi m'agrada tant veure la Mari, o el Lluc, obrint regals... que si els els fes jo, estic segura que els compraria pensant només en això.
(no té res a veure, no?)