dijous, 6 de gener de 2011

Avui començo el blog, però no em vull allargar massa obrint-lo i donant-li la benvinguda ni res d'això, ja sap que és benvingut... així que prefereixo anar al gra... què, palante no?
Avui vull explicar que és el dia de reis, i que no m'ha tocat la loteria del nen, això sí, fa 9 anys sí que em va tocar, i no precisament en forma de diners. La matinada de reis, quan els infants ja quasi estan desperts i expectants per obrir els seus regals, jo vaig rebre un regal molt especial... en Daniel.
L'alegria era doble, primer perquè perquè era el fill del meu cosí i segon perquè era el primer cosinet, nét i nebot de la família i això ens omplia d'il·lusió a tots.
Després de 9 anys, i boniques i terribles experiències, ara en Daniel ja és tot un homenet, que no veig tant com voldria però que m'estimo tant o més que el primer dia que va arribar al món, aquell 6 de Gener del 2002.

En Daniel amb la seva moto quan tenia 5 anyets.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada